Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Les Rambles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Les Rambles. Mostrar tots els missatges

Itinerari Rambles

Posted in Etiquetas: , |

Dilluns 31 de Maig

El primer dia ens tocava anar a visitar les Rambles de Barcelona. Per poder arribar a l'hora indicada vam quedar a les 7:50 a la parada de tramvia del Pont d'Esplugues.
Varem baixar a Palau Reial per agafar la línea 3 del metro fins a la parada Catalunya.
Quan varem sortir ens vam trobar a l'Alejandro que pensava que fèiem tard, però no, perquè nosaltres érem el grup que feia les Rambles aquell dia i teníem el punt de trobada a les 8:45. Desprès del control vam començar l'itinerari.

Per començar ens vam fer la foto del grup a la font de canaletes i vam copiar l'inscripció d'aquesta. Tot seguit vam anar al quiosc a preguntar si coneixia la historia de les rambles, però no es va poder contestar. Per sort, una mica mes avall hi havia un punt d'informació, però com tampoc ens van proporcionar el que buscàvem, vam decidir quedarnos amb les anotacions del dossier:

La paraula "rambla" és un terme d'origen àrab (rámla) que expressa la idea bàsica d'areny o sorral. Segons la definició del diccionari, la paraula rambla té dos significats molt interrelacionats. Per una banda fa referència al 'llit de riu o de torrent cobert de sorra o de pedres procedents de les avingudes'; d'altra banda, al·ludeix també a un "camí o carrer destinat a passeig, generalment obert damunt un antic llit de riu o de torrent."

Hi era perquè abans on era la rambla hi passava un riu.



La rambla estava dividida en 6 parts:

  1. Rambla de Canaletes: és diu així en honor a la font de Canaletes. Té una inscripció que diu: “Si beveu aigua de la font de canaletes, sempre més sereu uns enamorats de Barcelona i per lluny que us n'aneu, tornareu sempre”. Aquí és on el Barça celebra els seus triomfs.
  2. Rambla dels Estudis: té aquest nom perquè la Universitat de Barcelona. I prop d'aquest tram de la rambla podrem trobar CCCB i MACBA.
  3. Rambla de les Flors: té aquest nom gracies als quioscos i les tendes que venen flors, revistes, animal, joguets, etc.
  4. Rambla de Sant Josep: en aquest tram de la rambla trobem un mosaic de Miró anomenat el pla de l'ós.

  1. Rambla dels Caputxins: aquí es troba el teatre del Liceu.
  2. Rambla de Santa Mònica: rep aquest nom gràcies a l'església. També trobem l'universitat de Pompeu Fabra, el Museu Marítim i Colón.



  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS
Read Users' Comments (0)

MACBA, CCCB & Església de Betlem

Posted in Etiquetas: , |

Desprès d'informar-nos sobre els diferents trams de la rambla, ens vam desviar d'aquesta per anar cap al MACBA.
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el MACBA, va ser construït l'any 1959, gracies al crític d'art Alexandre Cirici Pellicer, que defensava la necessitat de crear un nou museu d'art contemporani a Barcelona. Alexandre Cirici i Cesàreo Rodríguez, juntament amb un bon grup de persones, van anar col·leccionant objectes que servirien com a primera base del museu.
Les obres que s'exposen normalment en aquest museu són pintures i exposicions d'art contemporani, com "Amb la probabilitat de ser vist. Dorothee i Konrad Fischer. Arxius d'una actitud." i "Col·leccio MACBA (XXII)."


El Centre de Cultura Contemporani de Barcelona, el CCCB, va ser construït l'any 1994 com a una institució per a l'estudi de les ciutats i les coses derivades d'aquestes. Es va construir com a consorci per l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, però va ser reformat pels arquitectes Helio Piñon i Alberto Viaplana. El museu acull exposicions fixes dedicades a diversos estils artístics, dedicats a la fotografia, les escultures, la pintura...
Les exposicions que es fan temporalment ara son "Barcelona-València-Palma", "WAR DON DON" i "XCÈNTRIC" entre altres.



Desprès d'informar-nos sobre les activitats dels dos museus, varem seguir el recorregut fins a l'església de Betlem. Aquesta església va ser dels jesuïtes fins a la seva expulsió d'Espanya l'any 1767 i esta construïda sobre una altra anterior del 1553 incendiada el 1671.
Es va construir entre 1680 i el 1729 i pertany a l'estil arquitectònic barroc, tot i que la seva decoració es va allargar fins el 1855, però l'any 1936 va ser incendiada destruint pràcticament tot el seu interior.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS
Read Users' Comments (0)

El Palau de la virreina i el Liceu

Posted in Etiquetas: , |

Caminàvem tranquil·lament per les Rambles quan vam veure un edifici bastant emblemàtic, el Palau de la Virreina. Aquest edifici es troba a les Rambles i va ser construït per el virrei de Pérú.
La seva història es aquesta:
El virrei de Perú, Manuel Amat i Junyent, a finals del S. XVIII, va tornar a Barcelona amb una fortuna molt gran, la qual va invertir en construir un palau per a ell i la seva dona. El palau va barrejar diversos estils arquitectònics; el barroc i el rococó. La mala notícia ve ara, Manuel Amat, va morir prematurament després del poc temps d'haver estrenat el palau. Aquest palau va ser ocupat llavors per la seva esposa vídua, María Francesca de Fiveller i Bru, per això ara rep aquest nom, El Palau de la Virreina.


Avui en dia aquest palau es un museu i en el seu pati interior, guarda en una cambra els gegants de Barcelona. La cambra té una paret de vidre perquè la gent pugui veure'ls.




Just al costat del Palau, trobem la Boqueria, un mercat molt emblemàtic a Barcelona el qual es caracteritza per el seu colorit gràcies a les grans paradetes de fruita que té i, sobretot, es bastant coneguda gràcies al bar "Pinocho", el qual va servir el primer biberó, un cafè amb llet condensada.




La Boqueria té una esplanada total de 2583 metres quadrats, i compta amb més de 300 paradetes amb gran varietat de productes. És el mercat més gran i més visitat de Catalunya. Aquest mercat fou inaugurat l'any 1836.

Seguint caminant per Les Rambles, arribem a un gran teatre amb molta història, El Gran Teatre del Liceu. Aquest teatre és molt reconegut arreu del món per la seva qualitat de so, la seva història i el seu volum.
La seva història comença el 4 d'Abril de 1847, en aquella època hi havia molta rivalitat entre els teatres i el Liceu li va tocar la disputa amb el Teatre Principal, fins llavors era el teatre que monopolitzava l'òpera a Barcelona. Però aviat es va veure que el Liceu era molt millor, i atreia a molta més gent, sobretot a públic jove. Llavors va transcorri la desgràcia, el 9 d'Abril de 1861, el Liceu es va incendiar per culpa, se suposa, d'un llum d'oli que en el quart pis del teatre, on estava el taller de sastreria, va caure sense voler al terra. El teatre era tot fusta, i el foc no va tardar en expandir-se amb facilitat. Es va crear una llegenda urbana la cual deia que els veïns es van posar a fer una cua immensa per passar-se cubells d'aigua per apagar el foc.


El teatre obria les seves portes altre vegada després d'una remodelació costosa el 20 d'Abril de 1862. El teatre tornava a estar en la seva esplendor total.

Però la desgràcia va tornar a succeir, el matí del 31 de Gener de 1994, mentre dos operaris treballaven en la remodelació d'un teló d'acer que, en cas d'incendi, havia de servir per aturar les flames i que no passessin de l'escenari a la platea, les guspires de foc del seu bufador van saltar de ple en el teixit del cortinatge i el foc va ser, altre vegada, incontrolable.
Per fer possible la reconstrucció altre vegada del Liceu, es va crear la Fundació del Gran Teatre del Liceu, que la seva finalitat era la recaptació de diners per la reconstrucció. I un altre cop, el teatre va obrir les seves portes reconstruïdes el 7 d'Octubre de 1999, i es va estrenar amb la gran òpera Turandot, de Puccini, la qual teniu un fragment d'una cançó just a baix de l'entrada, la cançó es Nessun Dorma, una de les millors cançons d'òpera del món, no és la versió de 1999 ni esta cantada al Liceu, ja que dins no es pot grabar, però us deixo amb la versió que va cantar Paul Potts, un venedor de mòbils, que es va presentar a "qui vol ser una estrella?" i va meravellar al jurat, no us ho perdeu!







  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS
Read Users' Comments (0)

Cristòfor Colom

Posted in Etiquetas: , |





Després de baixar totes les rambles, arribarem al punt més important i emblemàtic del port de Barcelona, la estàtua de Cristòfor Colom.

Aquesta estàtua es caracteritza sobretot per la seva gran altura, 60 metres en total.
L'estàtua fa 7 metres i va ser dissenyada per l'escultor Rafael Atché, tot i que l'autor de tota l'escultura en general es Gaietà Buïgas.
El monument i els seus constructors van obtenir la medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona, de 1888. Es va convertir de seguida en una de les icones de la ciutat.




L'estàtua és un monument a Colom, un conquistador de terres que va descobrir Amèrica. L'estàtua de Colom està situada a dalt de tot del monument i el seu dit ìndex, en teoria, tindria que estar apuntant cap a Amèrica, però s'ha descobert que això no és cert, que en realitat Amèrica està just darrere d'ell. A partir d'aquest tema s'han creat 3 polèmiques que les quals totes tenen la seva certesa:
1. L'estàtua no senyala Amèrica perquè l'autor (Gaietà Buïgas) va pensar que si posava l'estàtua senyalant cap a les Rambles el públic no hauria entès res i es quedaria confús.
2. L'estàtua no senyala Amèrica però si que senyala el camí per mar que va seguir Colom per descobrir-la, partint des de el Port de Palos.
3. L'estàtua assenyala la ruta de mar cap a Gènova, el poble natal de Colom. Després de veure les tres polèmiques toca escollir alguna, però mai podrem saber si es la correcta.
També fa falta dir, que la base de Colom, és també molt bonica, ja que consta de variades figures, que inclouen lleons i personatges que decoren molt bé la plaça on està situada.
Avui en dia hi ha un ascensor per dintre del monument que puja fins a dalt de tot, just abaixa sota de l'estatua, oferint unes vistes meravelloses.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS
Read Users' Comments (0)

Palau de Mar

Posted in Etiquetas: , |


Quant ja arribàvem al final de les Rambles fins a Drassanes ens vàrem parar a les paradetes a mirar com feien retrats i ens vam prendre aquell tros amb calma fins arribar al port.

Abans d'arribar al port hi havia les drassanes i varem entrar al museu marítim per preguntar què eren les drassanes, eren on els treballadors construïen o arreglaven els vaixells. Vam anar caminant fins al port on ens vam menjar unes creps per esmorzar.


Mirant l'antic port i fent fotografies de grup i sense grup ens dirigíem a Palau de Mar a mirar quantes seus hi havia, hi havia el museu d'historia de Catalunya, el departament d'acció social i ciutadania i el departament de governació. També hi ha molts restaurants en els quals ens vam quedar amb les ganes de menjar perquè no havíem portat l'autorització conforme ens quedàvem a dinar signada.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS
Subscriure's a: Missatges (Atom)